martes, 25 de noviembre de 2014

Propietats dels plàstics

-Conductivitat eléctrica: els plàstics són mals conductors elèctrics, i això fa que s’utilitzin com aïllants elèctrics.
-Conductivitat tèrmica: els plàstics tenen una conductivitat tèrmica baixa.
-Resistència mecànica: els plàstics són molt resistents, si se'n té en compte també la lleugeresa.
-Combustibilitat: la major part dels plàstics crema amb facilitat, ja que les seves molècules es formen per carboni i hidrogen.
-Plasticitat: molts plàstics s'estoven amb la calor, i sense que s'arribin a fondre, es poden modelar.
-Economia: el plàstic és un material molt econòmic, amb algunes exepcions.

jueves, 20 de noviembre de 2014

Historia del plastico

Activitats

1-Respon:
-Què és un monòmer? És una combinació d’àtoms.
-I un polímer? Molts monòmers.

2-Explica què és la polimerització.
És el procés pel qual els monòmers enllacen entre si per formar un polimer.

3-Quina materia primera s’utilitza per elaborar els plàstics?
Alcohol etílic.

4-Com es fabrica un plàstic?Com s’aconsegueix obtener plàstics tan diversos?
El monòmer s’introdueix en un reactor, conjuntament amb un dissolvent i un catalitzador o activador de la reacció química, a una pressió i temperatura controlades.

Per la quantitat de pigments que hi poses.

Què és un plàstic?

El plàstic és un material flexible, resistent, poc pesant i aïllant de l’electricitat i de la calor.

martes, 4 de noviembre de 2014

Impacte mediambiental

Extracció dels minerals: els minerals s'extreuen de mines i pedreres. Les pedreres i les mines a l'aire lliure mouen una gran quantitat de terres de pols i una agressió radical al paisatge.



Indústria metal·lúrgica: el procés d'obtenció del smetalls contamina. Els forns de les industries metal·lúrgiques emeten gasos. Els processos consumeixen electricitat i van acompanyats de tractaments químics que generen llots residuals tòxics i perjudicials per la flora i la fauna.
Deixalles: en la nostra societat de consum es generen grans quantitats de rsidus metàl·lics. Per això tenim els pasos següents: recollir, reciclar i reutilitzar.

Treball amb metalls en la indústria

Embotició: a partir d'una planxa metàl·lica superposada en una matriu que és deformada per l'acció d'un punxó que aplica gran pressió.Amb aquest sistema es fabricquen carroseries d'automòbils i llaunes de begudes.

Encunyació: consisteix en el tall amb presició d'una xapa metàl·lica amb un punxó de vores tallants mogut per una premsa. Amb aquest sistema es fabriquen volanderes i peces perforades.

Soldadura punt a punt: s'uneixen planxes metàl·liques fent un cordó de punts soldats al llarg de la zona d'unió. En la industria de vehicles hi ha braços robot que fan aquesta operació amb total precisió.

martes, 28 de octubre de 2014

Metalls de un cotxe

1.carroseria:acer

Resultado de imagen para carrosseria hacer imagenes






2.bloc motor : fosa

Resultado de imagen para bloc motor




3.caixa de canvis : fosa

Resultado de imagen para caja de cambios



4.llandes : alumini

Resultado de imagen para llantas


5.discos de cilindre






6.cigonyal: acer fotjar






7.caragonal : titani






8.càrter,esquelet de volant i travesser: magnesi






9.cablejat coure






10.tractament anti corrosiupel·licula de zinc



Como se hacen los tornillos y tuercas

Forja del cobre

Desguace de un coche

Activitats

3. Indica si son certes o falses les afirmacions seguents i justifica la teva resposta:
a) Els metalls son molt plàstics: fals, només alguns
b) Tots els metalls condueixen l'electricitat excepte el mercuri perque es líquid: fals, no tots
c) Els metalls son atrets pels imants: cert
d) La fosa es un aliatge férric que conté mes d'un 2% de carboni: fals 
e) Els acers mes ductils i mal-leables que les foses perqué tenen menys carboni: cert
4. Perqué son tant importants els aliatges férrics? Per obtenir metalls i acers mes resistents
5. Quina diferéncia hi ha entre els acers i les foses? Les foses som mes resistents
6. Com afecta el contingut de carboni als aliatges férrics? Els fa mes lleugers
7. Observa les caracteristiques que se'n donen i esbrina a quin metall pur fan referència:
a) Lleuger pero poc resistent usat en pirotecnia: magnesi
b) De color vermell utilitzat en calefacció: coure
c) Molt resistent a la corrosió utilitzat en aeronàutica: titani
d) No s'oxida i s'utilitza en pintures metalitzades: zinc
e) utiitzat en envasos d'aliments tou: alumini

Diapositiva 2

Diapositiva 1

martes, 21 de octubre de 2014

Treball amb metalls al taller

MESURAR I MARCAR

És molt important mesurar i marcar amb precisió la peça que es vol tallar en un metall. Fer bé 
aquestes operacions és la garantia per obtenir un bon resultat.
Per mesurar es fa servir el regle metàl·lic d'acer.
Per aquesta operació es pot utilitzar un llapis de color molt tou, un retolador, una punta de traçar o 
una bigotera.


Punta de traçar











SUBJECTAR I DOBLEGAR 
Les eines per subjectar són igulas que les utilitzades en fusería: el gati el cargol de taula. Per donar
forma als metalls és molt útil el mall tou. Les alicates universals serveixen per subectar peces petites
i també les podem utilitzar per donar forma a filferros.

Cargol de taula


TALLAR
Planxes fines de metalls, s'utilitzen les tisores de metall.
Tubs o barres, i planxes més gruixudes, s'utilitza la serra per a metalls.
Filferros fins, habitualment s'utilitzen les alicates.


serra per tallar metall

FORADAR
Per fer tremants s'utilitza el trepant amb broques especials per a metall.




                                                                 
broca espiral
DESBASTAR I POLIR
Després de tallar un metall queden vores esmoladesque se suavitzen amb la llimada. Per llimar 
serveixen les llimes utilitzades en fusteria i la forma de treballar seria exactament la mateixa.
Raspa


UNIR
La unió entre peces metàl·liques pot ser de diverses formes:
-Soldadura: s'utilitza en metall fos que quan se solidifica uneix les peces de forma definitiva.
-Unions roscades:amb cargol i rosques de diferents formes i mida.
Clau plana

-Rebladures: unió fixa mitjanánt claus especials que es piquen i segellen la unió.
Rebladora

ACABAR
Finalment, s'aplica un acabat que protegeixi el metall de la corrosió o que li aporti bellesa. Els 
metalls que no s'oxigen es poden polir finalment fins que llueixin la brillantor metàl·lica 
característica, rentar-los amb aigua i sabó, i posteriorment aplicar-los un vernís o una laca amb un 
pinzell molt suau.

Pintura