tabla de conservació

Agricultura

L'agricultura es el conjunt de tecniques de conreu que es fan servir pe robtenir els recursos vegetalsnecessaris per  a l'alimentació  humana, l'alimentació animal i la indústria. 

CLASSIFICACIÓ DE CULTIUS

Els cultius herbacis són plantes de pocs anys de vida productiva i no tenen una tija lllenyosa o tronc. 

• Intensius . Es caracteritzen per l'elevat valor econòmic de cada planta, que permet utilitzar moltes tècniques de conreu:  reg, hivernacle, recollida manual, etc.

• Extensius. requereix menys tasques de conreu, que es poden limitar a la sembra i la recol·leció.

Els cultius arboris estan fets  per arbres o arbustos distribuits en un marc de plantació  que permet una atenció acurada a cada individu.

Aqüicultura

 Les plataformes de cria de mol·luscs aprofiten el sedentarisme d’espècies que s’implanten en llargues bosses de malla, perquè creixen com en el seu medi natural, però estan controlades i són molt més fàcils de capturar. Darrerament s’intenta aplicar la mateixa tècnica amb peixos dins d’un tancat al mar.

Les piscifactories són instal·lacions a terra que fan la cria, la selecció i l’engreix de peixos d’aigua dolça, com el salmó i la truita, disposats en piscines segons l’edat. Com que els peixos són molt sensibles, cal fer una gran inversió econòmica per controlar el medi: temperatura, alimentació, malalties, etc.

Activitats

11.a) En  què consisteix la rotació de conreus? A combinar conreus que es complementen durant un cicle de diversos anys, per aprofitar millor la fertilitat del sòl, i ajudar a mantenir-ne l'equilibri.

Els tractaments de conservació tèrmics

L'escaldat: és una operació prèvia en fruites i hortalitsses que consisteix a sotmetre el producte a temperatures elevades durant un període curt de temps, gràcies a l'acció de l'aigua o del vapor d'aigua.

L'esterilització:  aconsegueix la destrucció de tots els tipus de microorganismes presents en l’aliment, però hi provoca canvis substancials. Consisteix a escalfar progressivament l’aliment fins a arribar a temperatures al voltant de 120 ºC, que es mantenen durant uns minuts. 

Els tractaments químics

Un conservant és una substància química natural o sintetitzada que frena o destrueix els microorganismes presents en un aliment.

• La sal és un conservant que augmenta la salinitat de l’aigua de l’aliment per impedir que els microorganismes en disposin.

• El sucre actua de manera similar a la sal: limita l’accés dels microorganismes a l’aigua i se sol combinar amb mètodes físics.

• El fumatge és un tractament que conserva l’aliment gràcies a la introducció de substàncies antimicrobianes presents en el fum, juntament amb l’efecte tèrmic i d’assecatge.

• La fermentació és un procés complex realitzat en condicions anaerò- biques per microorganismes no tòxics, que modifiquen la composició dels aliments i en milloren les propietats organolèptiques i nutritives, alhora que n’asseguren la conservació. N'hi ha de tres tipus:
– La fermentació làctia, que produeix àcid làctic.
– La fermentació alcohòlica, que produeix alcohol.
– La fermentació acètica, que produeix àcid acètic a partir de l’alcohol del vi per obtenir el vinagre.

Neveras modernas

Nevera con parte de refrigerador y congelador

Els tractamens frigorífics

La propietat organolèptica és el conjunt de trets sensorials de color, forma, aroma, gust i textura que fan més o menys atractiu l'aliment.

• La refrigeració consisteix a rebaixar la temperatura de l’aliment fins
a valors entre els 0 ºC i els 8 ºC. Els aliments frescos són atacats més
fàcilment pels microorganismes i, per tant, s’han de mantenir a una
temperatura més baixa.

• La deshidratació és una tècnica que elimina el contingut d’aigua d’un producte, i redueix la capacitat microbiana d’atacar-lo.

 La congelació és un procés delicat que s’ha de fer de manera ràpida i només una vegada en la vida de l’aliment, PER evitar alterar-ne greument les característiques nutritives i organolèptiques. 

La liofilització és una tècnica de deshidratació PER fred que consisteix a congelar el producte i, posteriorment, afavorir la sublimació, és a dir, el pas a vapor de l’aigua que conté l’aliment.

Els ormeigs i arts de pesca

Els ormeigs artesans capturen i manipulen el peix i el marisc sense fer-lo malbé amb cops, de manera que té més valor econòmic. Els arts de pesca amb xarxes fixes com l’armallada, el sardinal o l’almadrava, es calen unes hores del dia i es recullen més tard, amb els peixos que hi han quedat retinguts. Els peixos s’enganxen entre xarxes que formen bosses o se’ls condueix cap a un parany constituït per diverses xarxes, que els desorienta i del qual no saben sortir. Es capturen peixos costaners com ara llísseres, orades i llobarros. En els arts de pesca amb xarxes mòbils, el pescador no abandona l’art durant la pesca, sinó que hi treballa contínuament.

El palangre 

Es un ormeig format per una corda calada al fons o a una profunditat mitjana gràcies a un sistema de boies i ploms. En surten una renglera de fils prims amb un ham a l’extrem. El palangre es cala durant unes quantes hores i després es recull amb els peixos que hi han picat. S’hi pesca peix de roca com ara el congre, el lluç, el besuc o l’escórpora.

La tècnica d’encerclament 


mitjançant teranyina o xàvega, consisteix a localitzar un banc de peixos amb llums o altres sistemes (avions i sonars) i encerclar-lo amb una xarxa semicilíndrica, que es va recollint i tancant per sota. Amb aquesta tècnica es pesquen sardines, verats o tonyines. 
La tècnica d’arrossegament,

Mitjançant bous, consisteix a fondejar una xarxa en forma de bossa prop de zones on sovintegi el peix, i anar-la arrossegant des d’una embarcació durant unes hores, fins que sigui plena. Aleshores es recull amb l’ajuda d’un cabrestant, fins que tota la bossa pugi al vaixell amb la captura. Amb aquesta tècnica es pesquen peixos de fons marí i crustacis, i ha de ser molt controlada, ja que l’arros-segament comporta perill de destrucció del fons marí.